Distància: 30 km / Dificultat: ★★★☆☆ / Albergs / Plànols de l’etapa / Track: Wikiloc / Serveis: PDF
L’imperceptible canvi de jurisdicció administrativa és més una línia als mapes que un canvi real perquè a Fraga encara es parla el dialecte fragatí i perquè el paisatge, ben regat per les generoses aigües del Segre i del Cinca, encara és el de la fèrtil horta de ponent. L’horitzó de fruiters només comença a trencar-se al Barrio de Litera i mostra, lluny encara a l’oest, la primera gran vista de l’altiplà de Monegros a l’altra banda del Cinca i, més al sud, la inconfusible punta del Montmaneu.
Km. 0 LLEIDA 
El pelegrí entra al casc antic de Lleida passant sota l’arc del Pont, presidit pel grup escultòric d’Indíbil i Mandoni, cabdills ilergets que lluitaren contra la dominació romana. Lleida ofereix un casc monumental de primer ordre presidit per la Seu Vella, edifici de transició del romànic al gòtic dedicat a Sant Maria. Tot i que fou construïda en època medieval, és un monument complex amb una llarga història d’episodis luctuosos. El seu campanar octogonal, que el pelegrí ha vist en la distància mentre s’apropava lentament a la ciutat, és dels més alts de Catalunya amb 70 metres d’alçada. En el conjunt arquitectònic també destaquen les portes dels Fillols i dels Apòstols i el claustre. Als peus de la Seu, el nucli de Lleida, constrenyit pel Segre i vertebrat pel carrer Major, llarg eix de vianants que concentra bona part del comerç de la ciutat. Recorrent-lo es poden veure el Palau de la Paeria, edifici romànic del segle xiii que acull l’ajuntament de la ciutat; molt a prop la Seu Nova, sever edifici neoclàssic construït amb la intenció de substituir la Seu Vella; i l’Hospital de Sant Maria, antic hospital gòtic actual seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. L’ermita de Sant Jaume del Peu del Romeu, també al carrer Major, acull una imatge del Sant en memòria d’una de les llegendes més antigues del Camino de Santiago, segons la qual l’Apòstol pelegrinava per terres d’Espanya per donar a conèixer l’Evangeli i arribà a Lleida. En el camí va aixafar una bardissa i se li clavà una punxa al peu que li impedia caminar. Amb la foscor, foren inútils els intents per treure’s la punxa. Els gemecs del seu patir van arribar a les oïdes dels àngels que acudiren en auxili del pelegrí amb fanalets de llum. D’aquesta manera Sant Jaume es va poder treure la punxa i continuar el seu camí. Tots els anys, cada 24 de juliol al vespre, vigília de Sant Jaume, els infants lleidatans surten amb fanalets encesos i acompanyen en romeria la imatge del Sant pel trajecte que segons la tradició féu l’Apòstol.
ITINERARI: L’itinerari senyalitzat surt de Lleida per les avingudes de Madrid i de l’Alcalde Areny, en paral·lel al Segre. Les sagetes grogues continuen per una pista sempre al costat del riu. Senyalitzat també com a Camino Natural, l’itinerari és una delícia tant a peu com en bicicleta. No hi ha pèrdua possible en els 8 km que separen Lleida de Butsènit.
Km. 8 BUTSÈNIT
La partida (nom amb que es coneixen al territori els petits nuclis urbans) de Butsènit és un reduït conjunt de cases que convida al descans. Deu el seu nom a l’ermita de Santa Maria de Butsènit, de gran devoció a la zona i a qui s’atribueixen nombrosos miracles i guaridora de malalties de la vista. La seva construcció es remunta al segle XII, tot i que l’edifici actual és del segle XVIII. Les pintures del cambril de l’ermita són obra de Victor Pallarés, amb traços enèrgics i gestualitat expressionista, amb predomini del color sobre el detall.
ITINERARI:
S’ha de passar pel costat de la Cooperativa Bonfruit, agafar un sender i creuar un reguerot per un pontet fins a desembocar en una bona pista que duu al Bar Sisco Florida, a la vora de la nN-II. Fins a Alcarràs, es continua pel camí Torrent i Ramell (rètol indicador) evitant la carretera. La senyalització volta la població per una pista de forma que aquells que no necessiten dels serveis de la localitat poden fer drecera i obviar el nucli urbà. Al nucli de Butsènit es troba el Restaurant Cal Nenet (973 260 016). Més endavant, a 2,5 quilòmetres d’Alcarràs queda el Bar Sisco Florida.
Km. 12,5 ALCARRÀS 
L’últim poble del Camí de Sant Jaume a Catalunya està presidit per l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció. És un edifici de tres naus i singular planta trapezoïdal, d’estil neoclàssic amb base constructiva barroca i aixecada sobre les restes del primitiu castell d’Alcarràs. Sota el terra de la parroquial, es conserven en bon estat, almenys quatre compartiments de la fortalesa. La fortificació patí danys molt importants durant les guerres de Joan II, i s’inicià llavors una decadència que no s’aturaria fins que, a la segona meitat del segle xvii, va ser enderrocada per construir el temple parroquial. Va ser el Comte de Fuentes, aleshores Senyor d’Alcarràs, qui cedí el castell com a lloc d’emplaçament de l’església. En la construcció d’alguns murs del temple s’aprofitaren alguns fragments de l’antic castell, i amb la participació dels fidels es va aixecar l’església. La construcció finalitzà l’any 1786.
Al poble trobareu bars i botigues. Hotel Can Peixan (973 791 012). També l’Hotel Casa Miquel (973 791 627), aquest lluny del nucli urbà.
ITINERARI: Es passa entre dos magatzems agrícoles de maó situats a la vora de la N-II tot prenent el Camí de la Clamó, asfaltat. S’avança entre ametllers, oliveres i fruiters. En arribar a la carretera de Torres del Segre s’ha de girar a la dreta fins arribar a l’alçada dels magatzems Siurana. Un camí de terra, seguint els pals de telèfon, retorna el pelegrí a la N-II. S’ha de continuar recte pel costat de la nau de l’empresa CEMESA i passar sota l’autovia per tal d’agafar la via de servei. Es passa pel davant d’una benzinera i de l’Hostal Catalunya y Aragón (carretera N-II, km 446, 7 en terme del municipi de Soses – 973 797 116) i es continua recte en direcció a una rotonda d’enllaç amb l’AP-2. S’ha d’agafar el camí a mà dreta que s’allunya de l’autovia en direcció a una granja ben visible. Però ben aviat l’asfalt es torna a imposar i l’itinerari torna novament a sortir a la via de servei de la N-ii fins al Barrio de Litera.
Km. 23 BARRIO DE LITERA
Una petita barriada de cases disperses que pertany a Fraga. No hi ha nucli com a tal, cada casa presideix la pròpia finca o explotació ramadera. Aquí domina encara el fruiter: pomeres i presseguers a banda i banda del camí. En l’època d’expansió econòmica més recent s’urbanitzà aquí un gran polígon industrial escassament aprofitat. A peu mateix de l’autovia, l’ermita de la Virgen de Litera, senzilla edificació del 1976, i el local de l’associació de veïns que ofereix servei de bar. Hostal Oasis (ctra. N-II, km. 442 – 974 470 654) ofereix preus especials per a pelegrins.
ITINERARI: La senyalització continua per darrera de l’Hostal Oasis, passa una rotonda i s’allunya gradualment de la carretera fent una diagonal. El camí acaba al costat d’una bassa. Es travessa el Canal de Aragón y Catalunya i es camina en direcció al Club de Tenis de Fraga. Pel costat del Club, una pista puja primer i després baixa en direcció a la N-II. S’ha de continuar per l’asfalt fins el punt quilomètric 436,5 i entrar a Fraga pel carrer Obradores Revolt.
Km. 30 FRAGA
El casc urbà està dividit en dues parts pel riu Cinca. A la part antiga, sobre un turó vermellós, es conserva un entramat laberíntic d’antics carrerons herència de la llarga ocupació islàmica. Boniques cases d’adob i evocadors edificis poblen aquesta zona. Des d’aquest lloc es comprova que la ciutat viu encaixada entre el turó de l’Escorpí i l’altiplà de Monegros. Només el riu ofereix l’escapatòria d’una ampla vall agrícola.
Fraga és, amb tota probabilitat, Gallica Flavia, situada a peu de la via romana de Lleida a Velilla de Ebro. Al nord de la ciutat es troba Villa Fortunatus, luxosa mansio romana. En terme de Fraga però a quilòmetres de distància es troba el nucli de Cardiel, avui pràcticament abandonat. Per aquest lloc passava un ramal de la via romana en direcció a Zaragoza.
Aquesta calçada és encara avui coneguda com a Camino del Diablo en el costum d’atribuir al diable aquelles obres fetes abans de la dominació àrab. L’església de San Pedro, d’origen romànic, recentment restaurada, mostra una interesantíssima decoració de capitells historiats a la porxada del mur sud. L’interior és renaixentista; la torre barreja romànic, gòtic i barroc. Les valuoses custòdies i relíquies que acollia foren robades o destruïdes durant la Guerra Civil.
Malgrat ser final d’etapa de gairebé tots els pelegrins, no hi ha alberg com a tal a la ciutat. Podeu fer nit a l’Hostal Trebol (av. Aragón, 9 – 974 471 533 i 682 160 893). Els serveis es concentren pels voltants de les avingudes de Madrid i d’Aragón on hi ha tot tipus de botigues i supermercats. Al centre, el carrer San Quintín acull diversos bars i restaurants. També hi ha diversos allotjaments hotelers: Pensión Ollés (av. Madrid, 33 – 974 453 834 – 622 340 438), Hotel Casanova (av. Aragón, 78 – 974 471 990), també restaurant.
Albergs
LLEIDA. Alberg de Joventut Sant Anastasi de la Xarxa d’Albergs de Catalunya (rambla d’Aragó, 11 – 973 266 099). A l’Oficina de Turisme del carrer Major us poden segellar les Credencials. També trobareu segell i llibre de registre a la Seu Vella. La Pensió Goya (av. Alcalde Costa, 9 – 973 266 788) ofereix un descompte en les seves tarifes als pelegrins. Hotel Segrià (2n passeig de Ronda, 23 – 973 238 989). Hotel Real (av. Blondel, 22 – 973 239 405), Pensió La Plaça (pl. Noguerola, 1 – 973 236 847). Hotel Residencia Alex (c. Tallada, 33 – 973 275 629).
ALCARRÀS. Alberg municipal, cal trucar a l’Ajuntament (973 790 004) o a la Policia Local (639 793 035).
Plànols de l’etapa
< Anterior: Etapa 4. Castellnou de Seana – el Palau d’Anglesola – Alcoletge – Lleida
> Següent: Etapa 6. Fraga – Candasnos
Recordeu descarregar el PDF amb els diferents serveis (albergs, etc) que trobareu al Camí de Sant Jaume.
I, si voleu col·laborar amb l’entitat podeu adquirir una Guia del Camí de Sant Jaume on trobareu tota aquesta informació ampliada i amb el llistat de tots els albergs, hotels, etc que trobareu en la ruta.
