Distància: 31 km / Dificultat: ★★☆☆☆ / Albergs / Plànols de l’etapa / Track: Wikiloc / Serveis: PDF
Aquesta és la Catalunya desconeguda, la que no disposa de grans infraestructures ni reclams turístics. L’ampla terra del pla de Lleida està solcada amorosament pel Canal d’Urgell i les diferents sèquies auxiliars. L’aigua dóna vida als camps fruiters que s’estenen més enllà de l’horitzó només limitats al nord per l’abrupta serra del Montsec i al sud per les serres de Prades i el Montsant. Tan sols dos pobles saluden el caminant en el trajecte fins a la capital de la Terra Ferma i, són, per tant, parada obligada. Els camins de concentració, rectilinis, travessats per carreteres locals, troben fi a Lleida o abans, si es vol, a l’Alberg del Pelegrí d’Alcoletge.
Km. 0 CASTELLNOU DE SEANA 
Població de la que destaca l’església de Sant Joan Baptista, del segle XVII. A l’interior es guarda una relíquia de Sant Blai a qui la població s’encomanà en època d’epidèmies perquè els protegís. Cada 3 de febrer, diada de Sant Blai, la vila fa Festa Major. Era -no ho és tant actualment- una diada en la que els pobles de la rodalia hi feien cap a Castellnou per beneir els fruits de la terra, implorar del sant protecció contra el mal de gola i fer festa en un ambient de convivència i estada a l’aire lliure. La població no passa de ser un petit nucli de cases però la major part de pelegrins s’aturen aquí per recuperar forces abans d’enfilar l’etapa que duu a Lleida.
ITINERARI: S’ha de sortir pel carrer Abat Carrera per anar a trobar el camí cap al Palau d’Anglesola entre diferents cultius, amb un paisatge dominat pels fruiters, fins sortir a la carretera de Golmés a Vila-sana. Es continua recte fins trobar la carretera de Mollerussa a Vila-sana. La ruta segueix 400 metres per camí fins a una nova cruïlla, amb la carretera de Mollerussa a Linyola. Des d’aquest lloc ja es divisa la següent població.
Km. 0 EL PALAU D’ANGLESOLA 
El nom de la població sembla provenir d’un antic palau àrab que, durant la conquesta d’aquest territori, fou ocupat per Ramon Gombau d’Anglesola. Més endavant, fou propietat dels templers i els hospitalaris. Del l’antic castell, en runes, només es conserva la façana, renaixentista del segle XVI. De la vila destaca la magnífica església de Sant Joan Baptista, temple neoclàssic amb tocs barrocs, d’imponent façana. Al seu voltant, els carrers de Sant Joan, Sant Josep i Doctor Pont acullen bones mostres de l’arquitectura pròpia de la terra. També destacable la Cooperativa del Camp, modernista de principis del segle passat, obra de César Martinell, deixeble de Gaudí. Botigues i bars.
ITINERARI: El poble es creua pel carrer de Sant Josep fins a l’església de Sant Joan. S’ha de seguir per la carretera de Fondarella en direcció al pavelló municipal. Ben aviat les sagetes conviden a seguir una pista agrícola asfaltada. El pelegrí ha d’anar molt en compte a la senyalització a les nombroses bifurcacions, seguir un ramal erroni pot suposar desviar-se molts quilòmetres. La ruta s’endinsa novament entre camps fruiters, creua l’autovia i després de passar Lo Molinet (casa pairal) i la via del tren, s’accedeix a Bell-lloc d’Urgell.
Km. 10,5 BELL-LLOC D’URGELL
El viatger no té gaire ocasió de visitar el poble si no és que hi passa la nit, Lleida és, a més, a la vora. Queden lluny de l’itinerari els edificis i cases més interessants, la majoria del segle XVIII i en diferent estat de conservació. Però el seu nucli antic, a l’altra banda de la via del tren i presidit per l’església de Sant Miquel, es mereix uns minuts d’atenció d’aquells pelegrins que no tinguin pressa. La vila va començar a créixer als voltants del carrer Major. Al seu extrem oriental es situa l’església de Sant Miquel Arcàngel d’estil colonial renaixentista. També es conserva el portal de l’antiga església, del segle XII, així com una creu de terme del XIII ornamentada amb un embolcall de ferro forjat..
ITINERARI: Les sagetes duen a creuar la via del tren i surten del poble pel carrer dels Rosers. En arribar a un transformador elèctric es gira a l’esquerra en direcció a un pont sobre l’autovia. Novament per pistes de concentració parcel·lària, paral·leles a la N-II, el camí s’endinsa en l’última zona de camps de cultiu abans de Lleida. De tant en tant l’orografia permet contemplar l’esvelt campanar de la Seu Vella a la llunyania. Un desviament senyalitzat permet triar entre dirigir-se directament a Lleida o passar pel poble d’Alcoletge.
Km. 10,5 ALCOLETGE
Malgrat el petit desviament que suposa apropar-se a Alcoletge, fer-ho és una bona idea. El poble s’ha guanyat ser parada dels pelegrins del Camí de Sant Jaume i del Camí de Sant Ignasi d’ençà la inauguració del magnífic alberg de pelegrins. Presideix la població el Tossal dels Morts, conegut com el mirador del Segrià per les magnífiques vistes de l’horta del Segre, Lleida i la plana d’Urgell. És un dels típics tossals que voregen la vall baixa del Segre i que han estat habitats per diverses civilitzacions des de la prehistòria fins a l’actualitat. S’han trobat vestigis d’un poblat ibèric i s’hi troben les restes d’un antiga fortalesa musulmana. Durant el segle xix el tossal fou habilitat com a cementiri, vigent fins el 1917. Probablement d’aquí prové el nom de Tossal dels Morts. Avui, el tossal conserva restes de diverses trinxeres de la Guerra Civil de visita més que recomanable i construïdes el 1938 per l’exèrcit republicà.
Al mateix edifici que l’Alberg del Pelegrí s’hi troba, a la planta baixa, el Centre d’Interpretació del patrimoni de la Guerra Civil Ermengol Piró. Qui faci nit a Alcoletge no té excusa per no visitar el Centre i el patrimoni documental, fotogràfic, arquitectònic i testimonial que acull.
ITINERARI: Deixem la ciutat per l’asfalt de la N-II fins a Vilagrassa, a 2 quilòmetres. A Tàrrega comença una variant de l’itinerari cap a Monzón i Huesca. Hi ha, doncs, doble senyalització a la ciutat. Les sagetes del Camí de Sant Jaume continuen per la N-II cap a Vilagrassa en direcció Lleida mentre que les de Huesca es desvien de l’itinerari travessant la via del tren.
Km. 10,5 LLEIDA
El pelegrí entra al casc antic de Lleida passant sota l’arc del Pont, presidit pel grup escultòric d’Indíbil i Mandoni, cabdills ilergets que lluitaren contra la dominació romana. Lleida ofereix un casc monumental de primer ordre presidit per la Seu Vella, edifici de transició del romànic al gòtic dedicat a Sant Maria. Tot i que fou construïda en època medieval, és un monument complex amb una llarga història d’episodis luctuosos. El seu campanar octogonal, que el pelegrí ha vist en la distància mentre s’apropava lentament a la ciutat, és dels més alts de Catalunya amb 70 metres d’alçada. En el conjunt arquitectònic també destaquen les portes dels Fillols i dels Apòstols i el claustre. Als peus de la Seu, el nucli de Lleida, constrenyit pel Segre i vertebrat pel carrer Major, llarg eix de vianants que concentra bona part del comerç de la ciutat. Recorrent-lo es poden veure el Palau de la Paeria, edifici romànic del segle xiii que acull l’ajuntament de la ciutat; molt a prop la Seu Nova, sever edifici neoclàssic construït amb la intenció de substituir la Seu Vella; i l’Hospital de Sant Maria, antic hospital gòtic actual seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. L’ermita de Sant Jaume del Peu del Romeu, també al carrer Major, acull una imatge del Sant en memòria d’una de les llegendes més antigues del Camino de Santiago, segons la qual l’Apòstol pelegrinava per terres d’Espanya per donar a conèixer l’Evangeli i arribà a Lleida. En el camí va aixafar una bardissa i se li clavà una punxa al peu que li impedia caminar. Amb la foscor, foren inútils els intents per treure’s la punxa. Els gemecs del seu patir van arribar a les oïdes dels àngels que acudiren en auxili del pelegrí amb fanalets de llum. D’aquesta manera Sant Jaume es va poder treure la punxa i continuar el seu camí. Tots els anys, cada 24 de juliol al vespre, vigília de Sant Jaume, els infants lleidatans surten amb fanalets encesos i acompanyen en romeria la imatge del Sant pel trajecte que segons la tradició féu l’Apòstol.
Albergs
CASTELLNOU DE SEANA. Alberg municipal, actualment TANCAT. Al poble també hi ha les cases rurals Cal Puro (637 812 030) i CasaOlivé (649 277 099).
EL PALAU D’ANGLESOLA. Alberg de pelegrins municipal, atès amb cura per un grup de veïns entusiastes. Ocupa part de les antigues escoles. A l’entrada del poble trobareu rètols amb les dades de contacte del responsables (Ajuntament – 973 601 314). També us podeu allotjar a l’Hostal Sant Antoni (973 602 158), també bar-restaurant.3
BELL-LLOC D’URGELL. Alberg municipal (973 560 100). Cal trucar entre 8 i 15 i és obligatori reservar. Hi ha diversos bars i botigues.
ALCOLETGE. Alberg del Pelegrí, al carrer Major, 19, a la part superior del Centre d’Interpretació de la Guerra Civil Ermengol Piró (973 196 725 – 625 620 143). Reserves online en aquest enllaç.
LLEIDA. Alberg de Joventut Sant Anastasi de la Xarxa d’Albergs de Catalunya (rambla d’Aragó, 11 – 973 266 099). A l’Oficina de Turisme del carrer Major us poden segellar les Credencials. També trobareu segell i llibre de registre a la Seu Vella. La Pensió Goya (av. Alcalde Costa, 9 – 973 266 788) ofereix un descompte en les seves tarifes als pelegrins. Hotel Segrià (2n passeig de Ronda, 23 – 973 238 989). Hotel Real (av. Blondel, 22 – 973 239 405), Pensió La Plaça (pl. Noguerola, 1 – 973 236 847). Hotel Residencia Alex (c. Tallada, 33 – 973 275 629).
Plànols de l’etapa
< Anterior: Etapa 3. Cervera – Tàrrega – Bellpuig – Castellnou de Seana
Recordeu descarregar el PDF amb els diferents serveis (albergs, etc) que trobareu al Camí de Sant Jaume.
I, si voleu col·laborar amb l’entitat podeu adquirir una Guia del Camí de Sant Jaume on trobareu tota aquesta informació ampliada i amb el llistat de tots els albergs, hotels, etc que trobareu en la ruta.
