Distància: 27 km / Dificultat: ★★☆☆☆ / Albergs / Plànols de l’etapa / Track: Wikiloc / Serveis: PDF
L’horitzó es dulcifica, es torna més rural, agrari, silenciós i, pels peus, més agraït. Els ciclistes resoldran ràpidament una etapa que fa suau baixada, mentre els que van a peu gaudiran dels primers trams llargs trepitjant camí. Les aigües de l’Ondara, al costat de les quals s’abandona l’encimbellada Cervera, foren motor econòmic anys enllà; avui, el cabal que baixa pel riu és pràcticament testimonial. Per acabar l’etapa, els primers trams entre els extensos camps fruiters que alimenten les aigües del Canal d’Urgell. L’Alberg de Castellnou de Seana, actualment tancat, convida al desviament cap a Bellpuig, on sí hi ha alberg per a pelegrins.
Km. 0 CERVERA 
Cervera ha estat un final necessari. La ciutat té el seu origen en una antiga fortificació probablement musulmana, reconstruïda el 1026. La seva ubicació en un turó la feia estratègica per al control de les vies de comunicació durant les guerres. Avui, conserva un important patrimoni històric i arquitectònic. Les muralles, construïdes als segles XIV i XV sobre un recinte del segle XIII, tenien gairebé 3.000 metres i incloïen elements defensius com fossars i merlets. La col·legiata gòtica de Santa Maria (s. XIV), amb el seu campanar octogonal, destaca al paisatge urbà. A la plaça Major, la Paeria (s. XVII) és un exemple d’arquitectura civil barroca. La Universitat, fundada el 1718, fou l’únic centre universitari de Catalunya durant més de cent anys i és considerada el conjunt monumental més important del segle XVIII a Catalunya. Tot i la seva decadència i trasllat a Barcelona el 1842, va formar figures destacades com Narcís Monturiol i Jaume Balmes.
ITINERARI: Per sortir de la ciutat cal anar a trobar les restes de l’ermita de Santa Magdalena, bé pel carrer de Jesús, bé per la carretera de Granyena de Segarra (l-214). A l’ermita comença el camí que duu a Tàrrega. No hi ha pèrdua, s’ha de seguir sempre recte sense fer cas a cap desviament ni cruïlla. És un tram senzill per als ciclistes però llarg per als caminants, especialment a l’estiu, per la manca d’ombra.
Km. 9 EL TALLADELL
El poble, que depèn de Tàrrega, es creua pel carrer Major. Al nucli hi ha bones mostres de l’arquitectura típica de la zona; boniques construccions de pedra que flanquegen el pas del pelegrí i el condueixen cap a Tàrrega. L’església de Sant Pere d’Alcàntara mostra sòbries línies barroques i neoclàssiques i poderós campanar de planta quadrada. De camí a la ciutat es passa pel costat de l’ermita del Pedregal que acull la imatge de la Mare de Déu de la Llet, de gran devoció per aquestes terres. L’origen d’aquesta ermita es troba en una primigènia comunitat de tretze monges procedents del Monestir de Vallbona.
ITINERARI: S’ha de seguir pel camí asfaltat fins Tàrrega.
Km. 10,5 TÀRREGA
La capital de l’Urgell ha estat, per la seva situació geogràfica un important nus de comunicacions entre Barcelona i les terres de ponent. La rica vida cultural i associativa de la ciutat té el seu centre neuràlgic a la plaça del Carme, coneguda com el Pati. Acull una estàtua en homenatge al compositor targarí Ramon Carnicer. Aquí també passà infància i joventut Manuel de Pedrolo, autor del Mecanoscrit del segon origen.
L’antic carrer del Carme acull diversos edificis amb porxades gòtiques i el Palau dels Marquesos de la Floresta construït al segle XIII. Just al davant, el bell edifici de la Cristalleria Mateu, amb façana també gòtica. Més avall, la plaça Major, que acull l’Ajuntament, amb façana d’inspiració renaixentista, l’església de Santa Maria de l’Alba, amb esvelta torre que es veu en la distància (del segle XVII) i l’edifici modernista, del XIX, de la Cambra de Comerç. Presideix la plaça una reproducció de la Creu del Pati, joia del patrimoni local. L’original o, millor dit, el que queda de l’original, destruït per una ventada de març de 1862, s’exposa a la sala permanent del Museu de Tàrrega,
El carrer Major acull el Museu Comarcal que conserva algunes sales nobles dels segles XVIII i XIX. A la plaça de Sant Antoni, s’hi troba l’església homònima, obra del segle XIVi de la que destaquen les dues escultures gòtiques de l’entrada. Nombroses botigues, bars i restaurants pels voltants de la plaça del Carme i al carrer de Sant Pelegrí.
ITINERARI: Deixem la ciutat per l’asfalt de la N-II fins a Vilagrassa, a 2 quilòmetres. A Tàrrega comença una variant de l’itinerari cap a Monzón i Huesca. Hi ha, doncs, doble senyalització a la ciutat. Les sagetes del Camí de Sant Jaume continuen per la N-II cap a Vilagrassa en direcció Lleida mentre que les de Huesca es desvien de l’itinerari travessant la via del tren.
Km. 13 VILAGRASSA
L’església parroquial de Santa Maria, d’origen romànic, conserva una magnífica porta, finament decorada, de la segona meitat del segle XIII. El campanar, de transició del romànic al gòtic, crida l’atenció per la seva inclinació. A l’ermita del Roser, als afores de la vila, es venera una imatge gòtica trobada fa uns anys al subsòl de l’església parroquial. La Mare de Déu del Roser, amb el nen en braços, va aparèixer sense cap i fou restaurada a Poblet. Bars i restaurants. L’Hostal del Carme és l’únic allotjament possible (ctra. N-II, km. 507 – 973 311 000) i també ofereix servei de restaurant.
ITINERARI: Les sagetes travessen la població pel carrer d’Anglesola, on hi ha bones mostres d’arquitectura civil catalana. Sortint del poble es travessen successivament la via fèrria i l’autovia per un pont fins a una rotonda. En uns centenars de metres s’arriba a la cruïlla d’accés a Anglesola.
Km. 16 ANGLESOLA
Les aigües del Canal d’Urgell reguen les terres d’aquest poble, la majoria de les quals es dediquen a l’agricultura. La plaça de Santa Anna és un bon lloc per descansar una estona, presidida per una creu de terme d’estil gòtic tardà. Pels voltants de l’església de Sant Pau de Narbona i del carrer Major hi ha bons exemples de cases pairals gòtiques i renaixentistes com Cal Gassol i Cal Pons. També el Museu del Carro on s’hi poden veure nombrosos carros de pagès i una bona col·lecció d’eines agrícoles antigues. La severa façana de l’església conserva dos relleus romànics de Sant Pere i Sant Pau procedents d’un temple romànic anterior. L’edifici actual és gòtic renaixentista, del segle XVI. Presideix l’interior una imatge de Sant Pau de Narbona. L’antic retaule de la Verge, obra destacada entre els retaules de pedra catalans, es troba ara al Museu de Boston. Així mateix, un relleu de la Pietat, obra del segle XVI, es traslladà al Museu Diocesà de Tarragona. Al poble hi ha bars i botigues però no alberg.
ITINERARI: S’ha de seguir el carrer Major, porxat, passar per davant de l’església i sortir del poble prenent una pista que fa de bon caminar. No hi ha ombra però el terreny és agradable i completament pla. Cal creuar el Canal d’Urgell primer i després seguir pel costat de Torre Palomas, gran casa pairal. Més endavant, cruïlla amb la carretera LV-3344, de Bellpuig a Ivars d’Urgell. S’ha de seguir a l’esquerra i, poc abans del punt quilomètric 2, agafar el camí a la dreta que baixa suaument.
Km. 27 CASTELLNOU DE SEANA
Població de la que destaca l’església de Sant Joan Baptista, del segle XVII. A l’interior es guarda una relíquia de Sant Blai a qui la població s’encomanà en època d’epidèmies perquè els protegís. Cada 3 de febrer, diada de Sant Blai, la vila fa Festa Major. Era -no ho és tant actualment- una diada en la que els pobles de la rodalia hi feien cap a Castellnou per beneir els fruits de la terra, implorar del sant protecció contra el mal de gola i fer festa en un ambient de convivència i estada a l’aire lliure. La població no passa de ser un petit nucli de cases però la major part de pelegrins s’aturen aquí per recuperar forces abans d’enfilar l’etapa que duu a Lleida.
Albergs
CERVERA. Alberg Emaus Rural al Col·legi-Residència Sagrada Família (c. Major, 57. Entrada pel carreró Sabater). Telèfon: 602 084 083
TÀRREGA. Alberg municipal als afores de la ciutat, a Cal Trepat. Recepció en horari de 9 a 14h i fora d’aquest horari a la Policia Local. Per fer nit cal trucar amb antelació al 973 31 16 08 o escriure un correu a: albergpelegrins@tarrega.cat També es pot pernoctar als Hotels Ciutat de Tàrrega (c. St. Pelegrí, 95 – 973 314 737), Pintor Marsà (av. Catalunya, 112 – 973 501 516) i Goya (c. Vilanova, 10 – 973 312 970).
BELLPUIG. Tot i que el Camí de Sant Jaume a hores d’ara no passa pròpiament per aquest poble val la pena saber que Bellpuig compta amb Alberg municipal per als pelegrins. El desviament pot valer la pena, tenint en compte que l’alberg de Castellnou està tancat per obres. El cost per nit és de 9€ i cal reserva prèvia trucant a l’Ajuntament de Bellpuig. Tel. 973 320 408
CASTELLNOU DE SEANA. Alberg municipal, actualment TANCAT. Al poble també hi ha les cases rurals Cal Puro (637 812 030) i CasaOlivé (649 277 099).
Plànols de l’etapa
< Anterior: Etapa 2. Igualada – Jorba – Cervera
Recordeu descarregar el PDF amb els diferents serveis (albergs, etc) que trobareu al Camí de Sant Jaume.
I, si voleu col·laborar amb l’entitat podeu adquirir una Guia del Camí de Sant Jaume on trobareu tota aquesta informació ampliada i amb el llistat de tots els albergs, hotels, etc que trobareu en la ruta.
