Camino Francés
El Camí Francès és l’itinerari jacobeu amb major tradició històrica i el més reconegut internacionalment. El seu traçat a través del nord de la Península Ibèrica es va fixar a la fi del s. XI, gràcies a la labor constructiva i de promoció de monarques com Sancho III el Major i Sancho Ramírez de Navarra i Aragó. Les principals vies d’aquest Camí a França i Espanya van ser descrites amb precisió cap al 1135 en el Codex Calixtinus, llibre fonamental jacobeu. El Llibre V d’aquest còdex constitueïx una autèntica guia medieval de la peregrinació a Santiago. En ell s’especifiquen els trams del Camí Francès des de terres gal·les i s’informa detalladament sobre els santuaris de la ruta, l’hospitalitat, les gents, el menjar, les fonts, els costums locals, etc.
Tot està escrit amb la síntesi i claredat que necessita una resposta pràctica a una demanda concreta: la peregrinació a Santiago. Aquesta guia, atribuïda al clergue francès Aymeric Picaud, evidencia el desig polític-religiós per fer promoció del santuari compostelà i de facilitar l’accés fins a ell. Quan es confecciona aquest llibre, el Camí Francès i les peregrinacions arriben a el seu màxim apogeu, si excloem el moment actual. Santiago es converteix en la meta de pelegrins procedents de tot l’orbe cristià.
Amb el pas dels segles i els avatars polítics i religiosos europeus, l’itinerari físic del Camí Francès va perdre pes específic. Serà a la fi del s. XIX quan sorgeixi un renovat interès per la temàtica jacobea, que continua en la segona meitat del XX amb la progressiva recuperació del vell itinerari, reconegut internacionalment com un dels símbols històrics de la unitat europea.
El Camí Francès adquireix un traçat precís a França a través de les quatre vies principals ja descrites al Codex Calixtinus. Tres d’aquestes rutes (París-Tours, Vézelay-Limoges i Li Puy-Conques) entren a Espanya per Roncesvalles, a Navarra, mentre la quarta (Arles-Toulouse) entra pel port de Somport i continua fins a Jaca, en terres d’Aragó.
L’itinerari de Roncesvalles, que creua la ciutat de Pamplona, s’uneix amb l’aragonès a Puente la Reina (Navarra). Des de Puente la Reina, el Camí Francès manté un únic itinerari que travessa localitats i ciutats del nord d’Espanya tan significatives com Estella, Logronyo, Santo Domingo de la Calzada, Burgos, Castrojeriz, Frómista, Carrión de los Condes, Sahagún, León, Astorga, Ponferrada i Villafranca del Bierzo.
(Font: www.xacobeo.es)
Camino Aragonés
Des de Somport (Huesca) a l’ermita de San Salvador-Puente la Reina, aquesta ruta ofereix un inici tan bo o millor que Saint Jean Pied-de-Port o Roncesvalles i un camí on encara és possible recórrer una jornada sense trobar cap altre pelegrí.
El Camino Aragonés realmente es otra variante del Camino Francés, que se inicia en España a partir del Puerto de Somport (Huesca), la variante que se inicia en Roncesvalles es tambien conocida cómo Camino Navarro. Ambos Caminos se unen en la ermita de San Salvador, en la población de Óbanos, «donde los Caminos se hacen uno», y no en Puente la Reina como se suele decir.
Esta es una ruta de unos 170kms, que recorre las provincias de Huesca, Zaragoza y Navarra hasta su unión en esta última con el Camino Navarro conformando a partir de entonces el Camino Francés o Camino Real. Ruta de extraordinaria belleza por sus paisajes y la sensación de aislamiento y libertad, con etapas largas que permiten disfrutar de la peregrinación plenamente. Sembrada de carga histórica y arte románico. Su único inconveniente, sí es que existe alguno, es la escasez de habitantes en los pueblos de su recorrido, lo que obliga a planificar correctamente las etapas, convirtiendo si cabe la aventura en un mayor atractivo. Pocos Caminos como este mantienen su aroma primitivo.
Descarregueu-vos aquí els tracks del Camí Aragonès
Camino Portugués
És el camí traçat per a accedir a Galícia a través de terres portugueses. Aquest Camí adquireix importància a partir del segle XII, i va permetre consolidar rutes i intercanvi cultural i econòmic.
Es pot qualificar a Portugal com «terra de camins«, igual que a Espanya, doncs els pelegrins brollaven de totes les comarques per a dirigir-se a Compostela. Els tres camins que descrivim, dels múltiples existents, són els quals conten amb algun tipus d’actuació i els tres parteixen del tronc occidental de Lisboa-Coïmbra-Porto, on es dispersen per a tornar a unir-se a Redondela (Espanya). Els camins orientals tot just si conten amb actuacions. En els occidentals, fins el 1884 els pelegrins havien de creuar el riu Miño per alguna de les poblacions que disposaven de barques, però amb la construcció del pont internacional a Tuy es va facilitar enormement la comunicació entre ambdues ribes per l’eix Valença do Miño-Tuy.
Es pot qualificar a Portugal com «terra de camins«, igual que a Espanya, doncs els pelegrins brollaven de totes les comarques per a dirigir-se a Compostela. Els tres camins que descrivim, dels múltiples existents, són els quals conten amb algun tipus d’actuació i els tres parteixen del tronc occidental de Lisboa-Coïmbra-Porto, on es dispersen per a tornar a unir-se a Redondela (Espanya). Els camins orientals tot just si conten amb actuacions. En els occidentals, fins el 1884 els pelegrins havien de creuar el riu Miño per alguna de les poblacions que disposaven de barques, però amb la construcció del pont internacional a Tuy es va facilitar enormement la comunicació entre ambdues ribes per l’eix Valença do Miño-Tuy.
Els camins portuguesos són dos: l’interior per Vila Real i Chaves que accedeix a Galícia per Verín i Ourense; i el més occidental, que parteix de Lisboa. Monarques com Sancho III o Alfonso III van complir la seva peregrinació a Santiago seguint aquesta ruta.
Si es comença a Lisboa, s’ascendeix el Tajo per la gòtica Santarém. A continuació, està el gegantesc monestir de Prendre, enclavament de l’Ordre del Crist, amb la seva rotonda dels templers, que copia l’estructura del Sant Sepulcre de Jerusalem i els seus vuit claustres.
La universitària Coïmbra guarda el sepulcre de la Reina Santa, dues catedrals i una església medieval dedicada a Santiago. Es creua el Duero a Porto en direcció a Barcelos, on existeix una llegenda del gall semblant a lade Santo Domingo de la Calçada, convertint-se l’au en un emblema de tot Portugal.
En el seu pas per Galícia, cal destacar els següents punts:
La Serra de Labruja que dóna pas a les fortificades Valená do Minho i Tuy, que va ser capital d’una de les set províncies gallegues i seu episcopal, conservant un compacte conjunt històric de petris civils entorn de la catedral.
Pontevedra, l´últim lloc de renom abans de Santiago, és, després de Compostela, el conjunt monumental més ben conservat de Galícia, ple de museus, temples, palaus i monestirs.
Descarregueu-vos aquí els tracks del Camí Portuguès
Mapa Camí Portuguès
Camino Baztanés
Per la vall de Baztán passa un dels antics ramals del Camí de Santiago, principalment utilitzat per aquells que desembarcaven al port de Baiona per incorporar-se a les caravanes de mercaders que es dirigien a Pamplona.
Aquesta ruta s’endinsa en una zona protagonitzada per la bellesa del Pirineus Atlàntics. No resulta difícil imaginar un paratge extremadament verd en el qual s’alternen les pastures i els bosc de roures i hagis, un paratge humit on la boira i l’hivern animen a protegir-se davant el fogó per escoltar les històries entorn de les bruixes|bruixots d’Urdazubi/Urdax i Zugarramurdi, localitats per les quals el pelegrí entra en terres navarreses.
Ja en la vall de Baztán, després de passar Amaiur/Maia, on queden algunes restes del seu antic castell, símbol de l’última resistència davant la incorporació de Navarra a la corona de Castella, comença un recorregut en el qual es pot gaudir d’una contínua successió de recursos històrics, naturalísticos i etnogràfics. A Arizkun sorprèn la façana barroca del convent de Nostra Senyora dels Angeles, els palaus d’Ursúa i Vergara i els |ràfecs de fusta tallada d’algunes de les seves cases. Els amants de l’art i la naturalesa podran gaudir del museu a l’aire lliure de l’escultor Santxotena, on la mitologia es fa protagonista a través de la fusta. Elbetea va comptar amb un hospital de pelegrins fins al segle XIX i Elizondo, capital de la vall, posseeix dignes edificis com l’església de Santiago, el palau d’Arizkunenea i l’Ajuntament del segle XVIII.
Després d’abandonar Elizondo, el Camí travessa Lekarotz i continua fins i tot Berroeta deixant cap a l’oest, el Parc Natural del Senyorio de Bertiz, una extensió de 2.040 hectàrees de bosc de roure i hi hagi que a més compta amb un exòtic jardí de principis del segle XX. Des de Berroeta es prossegueix cap a Lantz travessant el port de Belate. Val la pena fer una parada per contemplar la calçada romana que segueix el Camí de Santiago, visitar l’ermita de Santiago i el monestir-hospital de Belate. Lantz és un poble ramader famós pels seus carnavals. El seu bell caseriu s’alinea entorn d’un carrer principal, l’amplitud del qual convida a recrear-se als seus edificis. Després d’abandonar Lantz, el Camí segueix fins i tot l’últim enclavament de la Ruta Baztanesa: la Trinidad d’Arre. En aquest punt empalma amb l’artèria principal de les peregrinacions que entren per Orreaga/Roncesvalles i continua cap a Pamplona.
Descarregueu-vos aquí els tracks del Camino Baztanés
Llistat d’albergs del Camino Baztanés
Camino del Salvador
Un dels més antics camíns a Santiago duu els caminants i ciclistes de León fins a Oviedo anta Maria de Arbas, i des d’allà baixar a Pola de Lena, Mieres del Camí, Olloniego i després de creuar el Riu Nalón, arribar a Oviedo, no sense abans contemplar la torre de la catedral, des del proper alt de Manjoya.
Aquest itinerari enllaça León amb Oviedo en direcció Nord, seguint a contracorrent el riu Bernesga, per Carbajal, Pont d’Alba, Pola de Gordón i Villasimpliz, per travessar la serralada per l’imponent Port de Pajares on es trobava l’Hospital i la Reial Col · legiata de Santa Maria de Arbas, i des d’allà baixar a Pola de Lena, Mieres del Camí, Olloniego i després de creuar el Riu Nalón, arribar a Oviedo, no sense abans contemplar la torre de la catedral, des del proper alt de Manjoya.
Per als aficinados a la BTT i que vulguin fer el camí en bicicleta alguna de les etapes, coincideix amb el GR 208 del anell ciclista que recorre la Muntanya Central.
Camino del Norte
L’origen de la peregrinació a Santiago per la ruta de la costa asturiana es remunta als moments immediatament posteriors al descobriment de la tomba de l’apòstol Santiago el Major (cap al 820). Els camins de l’antic Regne d’Astúries van ser pioners a canalitzar pelegrins a Santiago.
La ruta de la costa va gaudir d’una vitalitat semblant a la dels altres camins jacobeus «primitius», abans que durant els segles XI-XII els monarques hispans potenciessin el Camí Francès com a itinerari jacobeu privilegiat, vertebrant els regnes cristians del nord peninsular. La promoció del Camí Francès, no obstant això, no va suposar la decadència dels camins asturians, ja que es va potenciar la peregrinació en el tram León-Oviedo des de finals del s. XI.
A través d’una ruta medieval es constitueïx un corrent jacobeuinternacional canalitzat cap als santuaris d’Oviedo i Santiago de Compostel·la, no tan nodrit, com la del Camí Francès, però amb una vitalitat constatable fins al segle XVIII. Aquests pelegrins venien per terra des de França, o per mar, recalant en els ports bascos i càntabres, procedents de països atlàntics (Anglaterra, Flandes, Alemanya i països escandinaus). Després caminaven cap al santuari de San Salvador d’Oviedo i la catedral de Santiago.
Una cop arribaven a Castropol, els pelegrins havien d’embarcar per a creuar la Ria de Ribadeoo vorejar el seu marge dret fins al pont de Santiago i així passaven a terres gallegues. En l’actualitat el pont dels Sants, tendit entre Astúries i Ribadeo, simplifica aquesta entrada. Un cop a Galícia, la ruta està ben documentada: començava a Ribadeo, port en el qual també desembarcaven pelegrins, s’internava en les valls de Vilanova de Lourenzá i Mondoñedo, creuava les terres altes i planes de Vilalba i Guitirizi rebia l’hospitalitat del monestir de Sobrado dos Monxes, abans d’unir-se a Arzúa al Camí Francès.
(Font: www.xacobeo.es)
Descarregueu-vos aquí els tracks del Camino del Norte
Mapa del Camino del Norte
Camino del Sureste
Des d´Alacant es pot fer camí fins a Santiago. És una ruta dura, solitària i molt poc coneguda i transitada. A l´estiu la calor s´hi fa notar de valent….però el paisatge i la qualitat humana de la gent del territori per on es passa compensa.
Aquesta és una ruta amb una història singular. L´empenta irreductible d´en José M. Burgui Ongay donà lloc a una primera ruta, un itinerari extremadament dur, amb moltíssims trams per carretera, amb etapes de més de 30 o 40 quilòmetres en plena solitud. Els pocs privilegiats que van tenir l´ocasió de recórrer aquell camí no oblidaran mai l´experiència.
Fa uns pocs anys, però, tot va canviar. La ruta es desvià completament de l´itinerari anterior, no hi havia problema, havíen passat tan pocs pelegrins que ningú els trobà a faltar pels seus camps i pels carrers dels pobles. Avui el Camino del Sureste gaudeix de bona salut, està ben senyalitzat, hi ha guia de l´itinerari i comença a haver-hi albergs.
Descarregueu-vos aquí els tracks del Camino del Sureste
Camino Primitivo
El Camí Primitiu de peregrinació a Compostela va ser l’utilitzat pels primers devots, arribats del naixent regne asturià. Es tracta, per tant, del primer itinerari jacobeu, d’aquí la seva actual denominació.
Aquesta ruta va ser seguida possiblement pel rei Alfonso II el Cast, des de la capital del regne astur, a Oviedo, fins a la tomba de Santiago, en el primer terç del s. IX. Aquest monarca va ser decisiu per a confirmar com autèntiques les restes trobades a Compostela. Va afavorir, també, la fundació de la primera església a Santiago i va col·laborar en l’organització del primitiu culte apostòlic. També va concedir donacions i va incentivar l’establiment de la primera comunitat monàstica destinada a atendre les demandes del culte a l’altar de Santiago.
El Camí Primitiu va tenir en la ciutat d’Oviedo el seu principal punt d’origen, però va ser seguit també per pelegrins d’altres parts del nord d’Espanya i d’Europa. Va ser possiblement un itinerari segur i freqüentat fins que ja en ple s. X es consolida l’actual Camí Francès des de León, la nova capital del Regne. Malgrat tot, aquesta ruta va seguir sent una rellevant alternativa, especialment pel valor espiritual que determinats pelegrins concedien a la gran col·lecció de relíquies de la catedral de San Salvador d’Oviedo i a la basílica de Lugo, amb la seva exposició permanent del Santíssim Sagrament.
Descarregueu-vos aquí els tracks del Camino Primitivo
Mapa del Camino Primitivo