Hi ha alguna connexió de Catalunya amb el Camí de Sant Jaume? O és tot plegat un invent turístic? Hi ha hagut pelegrins al llarg de la història? N’hi ha actualment?
Existeix la sensació que Catalunya s’ha mantingut al marge del moviment jacobeu i de la peregrinació a Santiago de Compostel·la, però la realitat és ben diferent.
Catalunya connecta des del primer moment amb el fet jacobeu. El culte a Sant Jaume a Catalunya era molt freqüent des de l’inici de les peregrinacions.Una tradició molt estesa afirma que l’Apòstol va predicar a Barcelona, Lleida i Zaragoza. En alguns d’aquests llocs encara es celebra el seu pas amb festes i tradicions populars específiques. A Lleida i Balaguer, les Processons dels Fanalets la víspera del dia de Sant Jaume i a Zaragoza, el Pilar.
Alguns dels primers pelegrins documentats eren catalans, com ara l’abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat. Catalunya, per la seva situació geogràfica, sempre ha estat porta d’entrada privilegiada de tots els corrents militars, ideològics i culturals provinents de més enllà del Pirineu. Vist des d’una lògica purament geogràfica, per Catalunya devia haver passat una de les branques europees més importants del Camí de Sant Jaume; en canvi, amb el pas del temps va quedar limitada a ser una ruta menor entre els camins que conduïen a Santiago de Compostel·la i, encara, fragmentada en altres rutes menors. Del perquè se n’ha parlat abastament, una reconquesta més tardana, unes infraestructures dèbils i la menor implicació de les elits governants. Així, prosperaren unes rutes amb acollida mentre que d’altres només eren fetes servir per uns pocs pelegrins.
Catalunya, terra de frontera
Durant el segle XI els reis de Navarra, d’Aragó i de Castella i Lleó iniciaren una política de construcció d’infraestructures per atendre els pelegrins que passaven per les seves terres. Aquesta política no es donà a Catalunya i per això no disposem d’una ruta semblant al Camí Francès. A més, fins a la segona meitat del segle XII Catalunya no completa la reconquesta del seu territori, de manera que durant els tres primers segles de pelegrinatge a Santiago els caminants s’havien d’adaptar als continus canvis en la zona fronterera entre els musulmans i els franco-catalans. Aquesta dificultat convida la majoria de pelegrins de l’època a desplaçar-se cap a la banda occidental dels Pirineus per accedir a la Península. El pas pel Pirineu oriental era menys dificultós però més insegur de cara a enllaçar amb la via principal que duia a Compostel·la. Hi havia pelegrins, sí, però eren molt pocs els que s’aventuraven a travessar les nostres terres.
També va influir la menor quantitat de llocs sagrats amb relíquies importants que va fer desviar els corrents de pelegrins cap als llocs on hi havia un nombre més gran de relíquies. Així, podem concloure que el Camí de Sant Jaume a Catalunya va existir, però no podia competir amb els que ja estaven consolidats durant els segles XI i XII. Mentrestant, el culte a Sant Jaume s’estenia per la geografia del Principat tal com ho demostren les abundants esglésies i poblacions que hi estan dedicades. Tampoc no s’ha d’oblidar que els únics reis anomenats Jaume de les monarquies hispàniques són els sorgits de la dinastia barcelonina, si bé la influència ens va venir des d’Occitània, ja que va ser Maria de Montpeller la que va donar al seu fill el nom de Jaume, amb la qual cosa es va iniciar un costum familiar a la família reial d’Aragó i comtal de Barcelona.
